QUARANTENA, UN JOC DE PARAULES
RELATS
Tomàs Moreno Millán
Edicions Enkuadres
Quarantena, un joc de paraules és
el nou llibre de relats de l’escriptor, col·lega i amic Tomàs Moreno. Segons
deia Pere Calders: “Hi ha dos classes d’escriptors: aquells que han de patir
per a escriure i aquells que escriuen per a divertir-se”. Com sabeu, Tomàs
pertany de totes totes al segon grup, com el mestre Pere Calders. I no és
l’única qualitat que comparteixen. La seua narrativa, curta, sorprenentment
subtil i irònica recorda els grans escriptors del realisme fantàstic, no
solament Calders, sinó també Italo Calvino, Antonio Tabucchi o Julio Cortázar
que en certs punt evoluciona envers la narrativa Kafkiana. No obstant això, cal
dir que l’estil de Tomàs és únic i inimitable, fonamentat en la provocació com
a reacció davant la indolència i la passivitat dels poderosos. Un estil que
tingué molt d’èxit en els anys 60 i 70, per la situació sociopolítica
d’aleshores i que, segons sembla, torna a tenir sentit. En realitat, la veu
narrativa de Tomàs és la veu d’un poeta, la veu del poeta encarregat d’advertir
dels perills al poble. Com a bon professor, ho fa com millor s’aprenen les
coses, mitjançant un joc; un joc de paraules, on el lector esdevé una part més
del text, al qual, com feia Sant Vicent Ferrer, se li adreça constantment, amb
petits clucs d’ulls que fan de la quarantena una mena de codi secret que
enllaça tots els contes. Particularment, el conte que més m’agrada és “El
Penal”. Una història que narra un episodi viscut a “Sant Miquel dels Reis”,
quan encara no era la seu de l’AVL. No es tracta, però dels contes d’elements
fantàstics. Malauradament, la història d’aquest conte és ben certa i calia
deixar constància escrita, perquè el patiment dels nostres avis no se l’emporte
el vent. La nostra literatura necessita narradors com Tomàs, que provoquen els
joves lectors amb jocs de paraules i, alhora, honore la memòria d’aquells que
caigueren defensant la democràcia.
Antoni Rovira, llicenciat en
filologia catalana i escriptor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada