Tomàs Moreno

Tomàs Moreno

dissabte, 25 de maig de 2019

RESENYA CODI ANUNNAKI-Antoni Rovira


RESSENYA
EL CODI ANUNNAKI
Novel·la
Antoni Rovira
Editorial Enkuadres 2019

Crec que en aquesta novel·la trobem Antoni en el seu estat més pur: el seu gust per l’esoterisme, la ciència ficció, l’antropologia. També hi trobem el Toni filòleg, estudiós de la literatura italiana, la literatura catalana, el cinema i altres moltes besants que fan d’ell un autor molt especial, mostrant originalitat, canvi de perspectiva i aprofundiment, que fan que Antoni tinga la seua pròpia veu literària.
El codi Anunnaki és una novel·la de ciència ficció molt bé travada en la qual hi trobarem contínues referències literàries, científiques, mitològiques i fins i tot cinematogràfiques.
Sempre intentant no fer spoilers, vaig a mostrar-vos la complexitat d’aquesta obra. Faig constar alhora que és una novel.la àgil, amb un ritme trepidant on no tenim un sol moment de descans. Els esdeveniments transcorren, a vegades més d’un simultàniament, sense donar treva al lector, la qual cosa fa que quan comences a llegir-la has de continuar fins el final.
La història es basa en el mite dels Anunnaki, una categoria de deus fills d’An i que segons la mitologia sumèria serien els creadors de la humanitat. Els textos sumeris antics escrits en cuneïforme es refereixen als Anunnaki com els que varen descendir de cel. Una raça extremadament poderosa i avançada que va dissenyar la humanitat.
El mite parla d’uns essers que arribaren a la Terra moguts per la necessitat, buscant un nou lloc on desenvolupar-se i a la trobada de minerals  i, sense entrar en detalls, crearen un híbrid entre una espècie humana menys evolucionada i aquests semideus, la qual cosa donà existència a l’homo sàpiens. Una història semblant, salvant les distàncies, la podem trobar en Superman, vingut de Kripton, planeta a punt de desaparèixer.
En la novel.la hi trobarem tots aquests deus sumeris: An, el deu del cel, deu principal del panteó de Sumèria;  Enerixkigal, la reina de l’inframon, on l’acció transcorre durant uns quants episodis; Nergal espòs de Ereixkigal i Enki, creador de la humanitat.
El professor universitari Emili Saldanya, el doctor Demouche, director del Museu; l’antropòloga  Júlia Làquesis i el que sembla ser l’avatar d’Antoni Rovira, Salvador Borràs, un filòleg, afeccionat a la fotografia i a les explicacions alternatives als misteris de la Història és en realitat, i fent un joc de paraules, un homenatge al poeta valencià assassinat a Barcelona, Salvador Iborra. Tots ells reprenen les investigacions del doctor Montegrossi, mort en circumstàncies estranyes.
No es casualitat que Sardenya i Malta siguen les illes on es desenvolupa l’acció, al menys fins que la cosa entra en mons desconeguts. Per una banda Toni és un bon coneixedor d’aquests llocs i per un altra a Malta s’han trobat restes arqueològics, com ara el crani de Malta de proporcions enormes i que alguns investigadors diuen que pertany a un llinatge  humà desconegut i que podria ser la baula amb les antigues cultures de Mesopotàmia i una hermètica raça de sacerdots identificats amb el símbol de la serp,  per la qual cosa els nostres personatges visitaran el Museu Nacional d’Arqueologia de La Valetta per investigar. La serp apareixerà vàries vegades a la novel·la, així com els essers de natura reptiliana que tenien el do de la transfiguració.
Per altra banda Toni ens introdueix a partir del temple de Mnjandra a Malta en l’infern a mode de porta estel·lar com en la pel·lícula Stargate però a través de la Divina Comèdia de Dant i ací radica la qüestió més important i fins i tot innovadora de la novel·la. Amb un Virgili un poc sui generis i la seua amada Beatriu, i fins ací puc contar al respecte. Amb una nau un poc estranya i sofisticada que, emulant la Divina Comèdia, transcorre pels quatre elements: terra, foc, aire i aigua. Hi apareixeran referències constants als versos de Dant, indicant fins i tot el número de vers en la cita literària. L’acció es lliga en el seu recorregut a la trama de la Divina Comèdia, la qual cosa ens duu als versos que podem trobar al principi del llibre on apareix una cita de Dant:
Oh, vosaltres que teniu els intel·lectes sans, observeu la doctrina que s’amaga sota l’aparença dels versos estranys. Aquestes paraules ens duen a la doble lectura que el propi autor ens invita a fer. Existeixen infinitat d’estudis al respecte, per exemple, segons La Vanguardia en un reportatge que va publicar a finals de 2018, La Divina Comèdia es troba entre els valors i la mitologia cristiana de l’Edat Mitjana  i la modernitat, entre la idealització i el realisme. En el mateix reportatge Marilena di Chiara ens diu que tots el elements de la D. Comèdia són susceptibles d’interpretacions al·legòriques. Altres estudis parlem, com per exemple Rodolfo Benini, del simbolisme dels números en la D. Comèdia: 3 i 9, 7 i 22, 666, etc. Tots açò ens duu a pensar que l’aparició d’aquest “avís” al principi del llibre ens ha de fer pensar que El Codi Anunnaki pot tenir una segona interpretació que haurem de buscar.
No donaré més detalls de la peripècia dels personatges per no desvetllar més la trama de l’acció.
La recerca dels nostres orígens, la immortalitat, la nostra creença de ser únics i amos del món, la prepotència de la raça humana, els seus mitjans de destrucció massiva que fan possible la seua pròpia desaparició, l’imperialisme,  l’amor i l’odi, són algunes de les qüestions que ens faran reflexionar. La lectura d’aquest llibre no ens deixarà indiferents, pren partit, no deixa de ser una metàfora de la humanitat, que en el fons és l’enemiga més important del Planeta Blau i la seua pròpia existència.
Com no pot ser d’altra manera, Antoni no s’oblida de la literatura catalana i universal i, com a mode de joc, alguns dels capítols homenatgen a Pere Calders, Pedrolo, Rodoreda (“La mort i la primavera”). Referències a Jules Verne, el cinema de ciència ficció: Star Wars, Terminator, El planeta del simis etc.
En definitiva una novel·la que no és solament una típica obra de ciència ficció, és una novel·la que al mode dels autors clàssics està plena de referències, plena de filosofia, és el producte d’un escriptor, que com demostra la seua trajectòria: traductor, escriptor, professor i dinamitzador d’altres escriptors, defensor de la llengua, no perd l’ocasió per parlar-nos de la catalanitat de l’Alguer i altres qüestions filològiques, històriques i mítiques.
                                                  Tomàs Moreno Millán
                                                  Llicenciat en filologia i escriptor

dimarts, 12 de març de 2019

TALLER DE POESIA 2019

                   

Espai per a l'expresió de l'alumnat del taller de Poesia "Amics de la Nau Gran"

dissabte, 3 de novembre de 2018

TALLER DE POESIA 2018

El Taller de poesia, lectura i escriptura tindrà lloc durant el primer quadrimestre del curs a la Facultat de Geografia i Història.

Aquest espai estarà habilitat per al debat i la publicació dels treballs dels alumnes.


dimecres, 9 de maig de 2018

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE QUARANTENA, UN JOC DE PARAULES



QUARANTENA, UN JOC DE PARAULES
RELATS
Tomàs Moreno Millán
Edicions Enkuadres

Quarantena, un joc de paraules és el nou llibre de relats de l’escriptor, col·lega i amic Tomàs Moreno. Segons deia Pere Calders: “Hi ha dos classes d’escriptors: aquells que han de patir per a escriure i aquells que escriuen per a divertir-se”. Com sabeu, Tomàs pertany de totes totes al segon grup, com el mestre Pere Calders. I no és l’única qualitat que comparteixen. La seua narrativa, curta, sorprenentment subtil i irònica recorda els grans escriptors del realisme fantàstic, no solament Calders, sinó també Italo Calvino, Antonio Tabucchi o Julio Cortázar que en certs punt evoluciona envers la narrativa Kafkiana. No obstant això, cal dir que l’estil de Tomàs és únic i inimitable, fonamentat en la provocació com a reacció davant la indolència i la passivitat dels poderosos. Un estil que tingué molt d’èxit en els anys 60 i 70, per la situació sociopolítica d’aleshores i que, segons sembla, torna a tenir sentit. En realitat, la veu narrativa de Tomàs és la veu d’un poeta, la veu del poeta encarregat d’advertir dels perills al poble. Com a bon professor, ho fa com millor s’aprenen les coses, mitjançant un joc; un joc de paraules, on el lector esdevé una part més del text, al qual, com feia Sant Vicent Ferrer, se li adreça constantment, amb petits clucs d’ulls que fan de la quarantena una mena de codi secret que enllaça tots els contes. Particularment, el conte que més m’agrada és “El Penal”. Una història que narra un episodi viscut a “Sant Miquel dels Reis”, quan encara no era la seu de l’AVL. No es tracta, però dels contes d’elements fantàstics. Malauradament, la història d’aquest conte és ben certa i calia deixar constància escrita, perquè el patiment dels nostres avis no se l’emporte el vent. La nostra literatura necessita narradors com Tomàs, que provoquen els joves lectors amb jocs de paraules i, alhora, honore la memòria d’aquells que caigueren defensant la democràcia.

Antoni Rovira, llicenciat en filologia catalana i escriptor

ÀREA DE PARTICIPACIÓ DELS ALUMNES

RESENYA CODI ANUNNAKI-Antoni Rovira

RESSENYA EL CODI ANUNNAKI Novel · la Antoni Rovira Editorial Enkuadres 2019 Crec que en aquesta novel · la trobem Ant...