Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
DIA 4 D'ABRIL Trobada amb els alumnes de l'IES EL CID. Els alumnes han compartit amb Tomàs Moreno una meravellosa jornada lite... -
LECTURA DE POESIA El dia 23 d'abril tingué lloc un taller de poesia amb lectura de poemes de Tomàs Moreno a l'IES Orriols de Valènci...
-
NAU GRAN EN OBERT UNIVERSITAT DE VALÈNCIA 2024 ÁREA DE PARTICIPACIÓN DEL ALUMNADO ...
21 comentaris:
Si no esteu inscrits en cap xarxa el podeu fer anònim però cal signar el poema.
Amunt Llevant!
crida l'afició.
Amunt Llevant!
diuen amb emoció.
Les persones s'alcen,
el moment ha arribat.
El gol de la victòria
ja s'està esperant.
L'equip marca
i crida l'afició:
hem guanyat, som els millors!
RAUL SANJULIAN 1BAT
Hola Raül:
Potser que el tema no siga massa poètic, val aquest poema conta, però cal que busques altra inspiració i fer un altre.
Salutacions
En un cap de setmana avorrit.
Avui que estic avorrit
i em sento deprimit.
Però aquesta angoixa no em té atordit,
per que no em sento perdut ni atemorit
ja que se que demà és quedarà tot en l'oblit.
Serà un simple record
d'un cap de semana perdit
per no poder sortir
de festa amb els amics.
Com en un principi
ho havia previst.
Per aquest poema que he escrit. XD
Daniel Mendoza 1batx
Recorda que és SETMANA i PERDUT.
Per altra banda no m’acaba d’agradar aquesta rima it, it, it tan repetitiva. Hauries d’haver fugit d’aquest tipus de rima i haver deixat córrer un poc més la imaginació. El resultat és millorable.
NOM: VANESSA DE LOS SANTOS,1ºBACH.
TÍTOL DEL POEMA: UN 29 DE FEBRER.
UN 29 DE FEBRER
______________
Feia fred, el sol s'havia amagat
jo estava a ell esperant,
amb un sonriure incontenible,mentrestant.
Passà el temps i no el veia,
el fred m'havia congelat,però el meu cor calent seguia.
Calor d'esperança , calor de rebossant amor.
I per fi el vaig veure,desaparegué el meu temor.
Vaig alliberar el meu calor,
el vaig cremar amb el meu foc d'amor.
Ambdós ens agarràrem de la cintura,cap dels dos es retira.
Començàrem junts a somniar,
els dos estàvem vivint una bogeria,
la bogeria d'amar,
i el desig dels seus llavis besar.
Vam seure junts en un banc,
plé d'arbres i d'aire fresc envoltats
i el suau cant d'un ocell ens feia el compàs.
Em va mirar i el temps es va detenir,
amb ell no havia raons per patir,
tan sols els ulls tancar
i el cor obrir.
Ell és el meu somni del qual no vull despertar,
ell és la meua eixida del món real.
L'estime amb la força incontrolable,
el desig irrefrenable,
amb la passió inconfessable,
L'estime com el meu amor,
interminable.
En aquest poema hi ha un salt de qualitat respecte els anteriors, encara que el ritme a vegades és inconstant. M'agraden els motius secundaris que has elegit: el banc, els arbres, el somni, el foc. El poema té una bona gama de matisos, però potser milloraria si no t’hagueres encabotat en fer eixa rima a vegades tan repetitiva.
XICOTETS MOMENTS
S’escapen, se’n van volant,
aquells moments que mai tornaran.
Xicotets moments
que fan la vida fugaç,
ràpids passen
no els podem atrapar.
Xicotets moments
que mai tornaran.
Raül San Julian
EL TEMPS
Que és el temps?
No és el passat, no és el futur,
el temps és el present.
És un horari en el que escrivim,
cada dia, cada moment, el present.
L’ahir s’oblida, el present es viu
i el futur es somia.
El temps no es pot detindre,
no es pot controlar.
L’únic que podem fer
és veure-ho passar.
Raül San Julián
Raül: Aquests poemes si tenen fons, estructura i una forma adequada. És interessant la reflexió sobre el temps i com passa.
Estic perdut en el no res,
no se qui sóc,
on estic,
ni a on vaig,
només sent
un buit
que em turmenta,
i em embogeix,
no entenc moltes coses,
tot això m'ofega, em mata
només em queda creure,
que algun dia
tot això passe,
i que tu em rescataràs
d'aquesta foscor
Mauricio Sánchez
Mauricio: Certament està molt bé encara que té errors "m'embogeix" i he canviat algunes paraules que estaven en català oriental, es nota que l'has fet amb un traductor de castellà a català.
Sent que la meua llum s'apaga
em sent formiga dins d'un món d'elefants.
Voldria pensar que això no té un final
Però, no és així, ja l'escolte al costat.
Tanque els ulls per sommiar
Veig ombres del pasat
Crec que a la fí, ja és tard.
El meu silenci ja es sent a tot arreu
però encara tu no l'has sentit
No estàs ahi per poder-me abraçar
Tampoc ahi per poder-me amar.
_____________________________________________
No tinc muses que admirar
Serà que eixa passió es pergué
Serà que mai va arribar
Serà que mai la tindré
Serà que ho deixí d'intentar.
_____________________________________________
Els llums del carrers s'han encés,
el carrer està il.luminat
ara ja és hivern.
I necessite el calor del fanals.
_____________________________________________
Quan puc et visite,
M'agrada vore’t dormir
Imaginar el teu somni
Sempre vas ben vestit.
ANDREA MÍNGUEZ
Andrea:Has treballat bé, m'agraden els poemes. Les rimes funcionen i els temes estan tractacs amb molta sensibilitat. Potser que el primer siga el que tinga menys ritme amb una estructura un poc confusa respecte a la forma, encara que interessant respecte al que transmet.
Paul Maurtua
UN AMIC:
Un amic no és
A soles el que riu
Les mues gracies,
Sinó també el que
Plora les meues
llagrimes.
El día que et vaig coneixer
No m'atrevia a parlarte
I quan o vaig fer, foren
Com germans I com
El meu Germa vaig a tratarte
SI pel temps y la distancia
Arribares a oblidar-me,
Al llegir aquest text
Tornaras a recordar-me.
Paul: Està prou bé el poema, he corregit les faltes i el torne a posar.
UN AMIC:
Un amic no és
A soles el que riu
Les meues gracies,
Sinó també el que
Plora les meues
llàgrimes.
El dia que et vaig conèixer
No m'atrevia a parlar-te
I quan o vaig fer, foren
Com germans I com
El meu germà vaig a tractar-te
SI pel temps i la distància
Arribares a oblidar-me,
Al llegir aquest text
Tornaràs a recordar-me.
Paul: Està prou bé el poema, he corregit les faltes i el torne a posar.
UN AMIC:
Un amic no és
A soles el que riu
Les meues gràcies,
Sinó també el que
Plora les meues
llàgrimes.
El dia que et vaig conèixer
No m'atrevia a parlar-te
I quan o vaig fer, fórem
Com germans i com
El meu germà vaig a tractar-te
Si pel temps i la distància
Arribares a oblidar-me,
Al llegir aquest text
Tornaràs a recordar-me.
hui te vaig veure
jo nose
però quelcom en mon ja no creu
el temps avança, estic va buidar i no vull perdre
el que em fa bé a tu et fa mal
com res és perfecte en els dos mereixem l'oportunitat
MARIO SING
Mario: Molt fluixet i es nota que és una traducció on-line.
SENTIMENT VIKING
La passió q es sent
quan eres viking
es una sensació
d'orgull sense fi.
Els teus companys
deixantse la pell
en combat,
per a que pugues
disfrutar.
Viking soc,
viking seré,
viking em sent,
viking moriré.
Milers d'almes
animant amb furor
amb molts de palmes
per a fer sentir por.
Nombroses batalles inolvidables
per al viking,
perquè ahi es on s'ha de morir.
Tots els vikings
tenim sang blanca
perquè aquest color
simbolitza l'aliansa.
Viking soc,
viking seré,
viking em sent,
viking moriré.
Juan Ramón Villar Galea
Juan Ramón
Té faltes com "aliança","ànimes", "inoblidables". Per altra banda, m'agrada allò de viking i la sensació de formar part d'una tribu, és impacatant.
Les repeticions funcionen i donen una bona base al ritme poètic.
Publica un comentari a l'entrada