Tomàs Moreno

Tomàs Moreno

dijous, 3 de maig del 2012

TALLER DE POESIA MAIG 2012


POSA ELS TEUS POEMES

21 comentaris:

  1. Si no esteu inscrits en cap xarxa el podeu fer anònim però cal signar el poema.

    ResponElimina
  2. Amunt Llevant!
    crida l'afició.
    Amunt Llevant!
    diuen amb emoció.

    Les persones s'alcen,
    el moment ha arribat.
    El gol de la victòria
    ja s'està esperant.

    L'equip marca
    i crida l'afició:
    hem guanyat, som els millors!

    RAUL SANJULIAN 1BAT

    ResponElimina
  3. Hola Raül:
    Potser que el tema no siga massa poètic, val aquest poema conta, però cal que busques altra inspiració i fer un altre.
    Salutacions

    ResponElimina
  4. En un cap de setmana avorrit.

    Avui que estic avorrit
    i em sento deprimit.
    Però aquesta angoixa no em té atordit,
    per que no em sento perdut ni atemorit
    ja que se que demà és quedarà tot en l'oblit.
    Serà un simple record
    d'un cap de semana perdit
    per no poder sortir
    de festa amb els amics.
    Com en un principi
    ho havia previst.
    Per aquest poema que he escrit. XD

    Daniel Mendoza 1batx

    ResponElimina
  5. Recorda que és SETMANA i PERDUT.
    Per altra banda no m’acaba d’agradar aquesta rima it, it, it tan repetitiva. Hauries d’haver fugit d’aquest tipus de rima i haver deixat córrer un poc més la imaginació. El resultat és millorable.

    ResponElimina
  6. NOM: VANESSA DE LOS SANTOS,1ºBACH.

    TÍTOL DEL POEMA: UN 29 DE FEBRER.


    UN 29 DE FEBRER
    ______________

    Feia fred, el sol s'havia amagat
    jo estava a ell esperant,
    amb un sonriure incontenible,mentrestant.
    Passà el temps i no el veia,
    el fred m'havia congelat,però el meu cor calent seguia.
    Calor d'esperança , calor de rebossant amor.
    I per fi el vaig veure,desaparegué el meu temor.

    Vaig alliberar el meu calor,
    el vaig cremar amb el meu foc d'amor.
    Ambdós ens agarràrem de la cintura,cap dels dos es retira.
    Començàrem junts a somniar,
    els dos estàvem vivint una bogeria,
    la bogeria d'amar,
    i el desig dels seus llavis besar.

    Vam seure junts en un banc,
    plé d'arbres i d'aire fresc envoltats
    i el suau cant d'un ocell ens feia el compàs.
    Em va mirar i el temps es va detenir,
    amb ell no havia raons per patir,
    tan sols els ulls tancar
    i el cor obrir.

    Ell és el meu somni del qual no vull despertar,
    ell és la meua eixida del món real.
    L'estime amb la força incontrolable,
    el desig irrefrenable,
    amb la passió inconfessable,
    L'estime com el meu amor,
    interminable.

    ResponElimina
  7. En aquest poema hi ha un salt de qualitat respecte els anteriors, encara que el ritme a vegades és inconstant. M'agraden els motius secundaris que has elegit: el banc, els arbres, el somni, el foc. El poema té una bona gama de matisos, però potser milloraria si no t’hagueres encabotat en fer eixa rima a vegades tan repetitiva.

    ResponElimina
  8. XICOTETS MOMENTS




    S’escapen, se’n van volant,

    aquells moments que mai tornaran.



    Xicotets moments

    que fan la vida fugaç,

    ràpids passen

    no els podem atrapar.



    Xicotets moments

    que mai tornaran.

    Raül San Julian

    ResponElimina
  9. EL TEMPS



    Que és el temps?

    No és el passat, no és el futur,

    el temps és el present.



    És un horari en el que escrivim,

    cada dia, cada moment, el present.

    L’ahir s’oblida, el present es viu

    i el futur es somia.



    El temps no es pot detindre,

    no es pot controlar.

    L’únic que podem fer

    és veure-ho passar.

    Raül San Julián

    ResponElimina
  10. Raül: Aquests poemes si tenen fons, estructura i una forma adequada. És interessant la reflexió sobre el temps i com passa.

    ResponElimina
  11. Estic perdut en el no res,
    no se qui sóc,
    on estic,
    ni a on vaig,
    només sent
    un buit
    que em turmenta,
    i em embogeix,
    no entenc moltes coses,
    tot això m'ofega, em mata
    només em queda creure,
    que algun dia
    tot això passe,
    i que tu em rescataràs
    d'aquesta foscor

    Mauricio Sánchez

    ResponElimina
  12. Mauricio: Certament està molt bé encara que té errors "m'embogeix" i he canviat algunes paraules que estaven en català oriental, es nota que l'has fet amb un traductor de castellà a català.

    ResponElimina
  13. Sent que la meua llum s'apaga
    em sent formiga dins d'un món d'elefants.
    Voldria pensar que això no té un final
    Però, no és així, ja l'escolte al costat.

    Tanque els ulls per sommiar
    Veig ombres del pasat
    Crec que a la fí, ja és tard.

    El meu silenci ja es sent a tot arreu
    però encara tu no l'has sentit
    No estàs ahi per poder-me abraçar
    Tampoc ahi per poder-me amar.

    _____________________________________________

    No tinc muses que admirar
    Serà que eixa passió es pergué
    Serà que mai va arribar
    Serà que mai la tindré
    Serà que ho deixí d'intentar.

    _____________________________________________

    Els llums del carrers s'han encés,
    el carrer està il.luminat
    ara ja és hivern.
    I necessite el calor del fanals.

    _____________________________________________

    Quan puc et visite,
    M'agrada vore’t dormir
    Imaginar el teu somni
    Sempre vas ben vestit.

    ANDREA MÍNGUEZ

    ResponElimina
  14. Andrea:Has treballat bé, m'agraden els poemes. Les rimes funcionen i els temes estan tractacs amb molta sensibilitat. Potser que el primer siga el que tinga menys ritme amb una estructura un poc confusa respecte a la forma, encara que interessant respecte al que transmet.

    ResponElimina
  15. Paul Maurtua

    UN AMIC:

    Un amic no és
    A soles el que riu
    Les mues gracies,
    Sinó també el que
    Plora les meues
    llagrimes.

    El día que et vaig coneixer
    No m'atrevia a parlarte
    I quan o vaig fer, foren
    Com germans I com
    El meu Germa vaig a tratarte

    SI pel temps y la distancia
    Arribares a oblidar-me,
    Al llegir aquest text
    Tornaras a recordar-me.

    ResponElimina
  16. Paul: Està prou bé el poema, he corregit les faltes i el torne a posar.

    UN AMIC:

    Un amic no és
    A soles el que riu
    Les meues gracies,
    Sinó també el que
    Plora les meues
    llàgrimes.

    El dia que et vaig conèixer
    No m'atrevia a parlar-te
    I quan o vaig fer, foren
    Com germans I com
    El meu germà vaig a tractar-te

    SI pel temps i la distància
    Arribares a oblidar-me,
    Al llegir aquest text
    Tornaràs a recordar-me.

    ResponElimina
  17. Paul: Està prou bé el poema, he corregit les faltes i el torne a posar.

    UN AMIC:

    Un amic no és
    A soles el que riu
    Les meues gràcies,
    Sinó també el que
    Plora les meues
    llàgrimes.

    El dia que et vaig conèixer
    No m'atrevia a parlar-te
    I quan o vaig fer, fórem
    Com germans i com
    El meu germà vaig a tractar-te

    Si pel temps i la distància
    Arribares a oblidar-me,
    Al llegir aquest text
    Tornaràs a recordar-me.

    ResponElimina
  18. hui te vaig veure
    jo nose
    però quelcom en mon ja no creu
    el temps avança, estic va buidar i no vull perdre
    el que em fa bé a tu et fa mal
    com res és perfecte en els dos mereixem l'oportunitat
    MARIO SING

    ResponElimina
  19. Mario: Molt fluixet i es nota que és una traducció on-line.

    ResponElimina
  20. SENTIMENT VIKING

    La passió q es sent
    quan eres viking
    es una sensació
    d'orgull sense fi.

    Els teus companys
    deixantse la pell
    en combat,
    per a que pugues
    disfrutar.

    Viking soc,
    viking seré,
    viking em sent,
    viking moriré.

    Milers d'almes
    animant amb furor
    amb molts de palmes
    per a fer sentir por.

    Nombroses batalles inolvidables
    per al viking,
    perquè ahi es on s'ha de morir.

    Tots els vikings
    tenim sang blanca
    perquè aquest color
    simbolitza l'aliansa.

    Viking soc,
    viking seré,
    viking em sent,
    viking moriré.

    Juan Ramón Villar Galea

    ResponElimina
  21. Juan Ramón
    Té faltes com "aliança","ànimes", "inoblidables". Per altra banda, m'agrada allò de viking i la sensació de formar part d'una tribu, és impacatant.
    Les repeticions funcionen i donen una bona base al ritme poètic.

    ResponElimina

ÀREA DE PARTICIPACIÓ DELS ALUMNES

 TALLER DE NARRATIVA BREVE Y MICRORRELATOS NIVEL INICIADOS 2024 AMICS DE LA NAU GRAN FACULTAT DE FISIOTERAPIA