dijous, 22 de març del 2012

INCONFORMABLE EN EL PROGRAMA ARCE

TRES INSTITUTS ESTUDIEN EL POEMARI INCONFORMABLE

IES ORRIOLS- VALÈNCIA  
RECITAL- DIA 24 D'ABRIL 

12 comentaris:

TOMAS MORENO ha dit...

Poseu comentaris del llibre o poemes en aquest apartat

Anònim ha dit...

EL FANG
És eixa mescla heterogènea,
una mescla de substàncies
terra
aigua
Una barretja de dues substàncies que
fan que un xiquet més pobre
gaudisca amb ell.

UN DIA D'ESTIU
Aquell dia d'estiu, tan calorós
Et notava lluny de mi, no et sentia
al meu costat, ni una mirada creuada.
A soles estaves prop de mi,
em vaig quedar amb els meus pensaments
sobre tu.

MARIO HERNÀNDES 3 ESO

Anònim ha dit...

RUTINA

Comença el dia, despert,
desdejuni llet i galetes,
em pose la roba, uniforme,
per a treballar, torne de vesprada,
cansat, faig alguna cosa d'oci,
dine i vaig a dormir,
tots el dies, sempre igual,
l'únic que canvia?
Jo.

RUBEN MUÑOZ 3 ESO

TOMAS MORENO ha dit...

Molt bé, ànim, continueu escrivint en el bloc.

Anònim ha dit...

Pense en tu
Amb la meua ànima en trossos,
Sabent que tu
Mai em llauras cas.
Tracta de comprendre'm
És preciosa la nostra amistat
Pero es que soc una persona
I et necessite amar.
Monica 3ºEso

Anònim ha dit...

Que buit es sent aquest forat al meu pit,
és el buit que deixà el teu cos al meu llit,
anyorades són eixes vesprades,
que canviares per festes i botelles,
vas matar l'amor que et donava,
per glops freds de cibada,
canviares les meues paraules d'amor
per sorolls i alcohol
que poc va ser
el meu amor
per a tu .

Cristina Temina Ruiz . 3º A

Anònim ha dit...

Durant mols anys vaig ser filla única
i era feliç, però mai imagine que un ésser tan petit
anava a omplir de molta alegría el meu cor,
és una felicitat que no es pot expresar en paraules
ell és el teu somriure en els moments més difícils
algú tan petit s’ha convertit en el més important
de la meua vida.
Aquest esser tan petit, és el meu germà.

Karla Riofrio 3 ESO A

Anònim ha dit...

Enormes ojos azules se asoman por el horizonte
los rayos se reflejan en su cuerpo transparente,
pequeñas criaturas lo exploran gracilmente.

Sus secretos y rincones mas oscuros se esclarecen,
mientras veleros acarician su piel desnuda,
grandes navíos manchan su piel ya oscura,
pequeñas indefensas se ahogan en la marea,
criaturas inocentes mueren en su antiguo hogar.

Sus ojos cristalinos contaminados ya están,
por la codicia manchados de tristeza y soledad.

Aquellos quien la amaron la intentan salvar
de aquel agujero negro en el que ha ido a parar,
agonizante esta suplicando que la curen,
sus heridas supurantes claman ya la muerte.

En sus ojos sustituida la alegría por la venganza,
a los hombres dirigida
que poco a poco le extraen sus recursos.

Su piel incurable marcada para siempre está,
el daño irreparable para siempre estará.



Maite Sánchez Sanz 3ºA

Anònim ha dit...

El cel gris ennuvolat,
les fulles caigudes sobre el sòl terrós,
els arbres bellugant amb por,
la pluja caient amb tristesa,
i un somni,
la tranquil•litat.

GERARDO NARVÁEZ 3B

Anònim ha dit...

LA MEUA ALMA GEMELA
Una vesprada otonyal de Novembre,
els arbres es balancejaven lentament,
l’atardecer arribava , la llum de mi vida,
ell, ell es eixa llumeneta que em serveix
per a alumbrar-me en els carrers obscurs
ell, ell es qui fa que risca dia a dia
que siga feliç cada moment,
no el canviaria per res de mon.
Cada vegada que estic amb ell sent que el meu cor
va a mil, que cada vegada que el somriu soc
feliç, i es que ell es lo millor de mi vida,
i.. l’ amo
Per:Ainoa Rodríguez Hitos
3ESO A

Anònim ha dit...

ELLA
ungla i carn , sol y lluna ningú ens separava
anys i anys al seu costat
anys riendons amb ella
anys plorant amb ella
tot amb ella
va ser bonic mentres va durar
ella es va tornat diferent
fria i distant
ella deiaque res havia canviat
pero jo sabia que si
cada vegada els seus abraços eren mes freds
freds com la neu
varen ser anys bonic
PERO RES ES PERA SEMPRE

J SING 3A

Anònim ha dit...

POETA PER UN DIA

Desde que et vaig coneixer
durant tota la meua vida
he estat pensant en tu
desde el primer fins a l´ultim dia
totes les nits, les madrugades, els dies
despertar-me i no sentir-te al meu costat
tinc un dolor dins
perque en vaig anar sense dir res.
El teu recorde esta sempre al meu cap i al meu cor
i en aquesta vesprada gris
grite als quatre vents
QUE ET VUIC.


BORJA SIMÓN 3ºB