RECITALS IES ORRIOLS
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
DIA 4 D'ABRIL Trobada amb els alumnes de l'IES EL CID. Els alumnes han compartit amb Tomàs Moreno una meravellosa jornada lite... -
LECTURA DE POESIA El dia 23 d'abril tingué lloc un taller de poesia amb lectura de poemes de Tomàs Moreno a l'IES Orriols de Valènci...
-
AMICS DE LA NAU GRAN FACULTAT DE FILOLOGIA Espacio de participación del alumnado
-
El Taller de poesia, lectura i escriptura tindrà lloc durant el primer quadrimestre del curs a la Facultat de Geografia i Història. Aque... -
Taller de poesía en tiempos de confinamiento. LA NAU GRAN EN OBERT Desgraciadamente el taller tuvo que ser interrumpido por el "cor... -
Espai de participació de l'alumnat
25 comentaris:
En aquest apartat es pot publicar o donant-se d'alta o com a usuari anònin, en aquest cas l'alumne haurà de signar el poema o comentari.
Records
Ahir vaig estar pensant
en que significava la paraula soletat
ahir vaig averiguar que era allò
que hem feia tan de mal
Recorde els temps passats
quan eren diferents als d’ ara
on estaba rodeada de gent
que hem volien i jo a ells
I ara que recordé allò
en done compte de que estic
sola , una soletat molt bruta
sense ninguna eixida.
Poema de: ANDREA CAMACHO MOCAYO
1RO BACHILLERT.
Vida
Què és la vida?
Només una paraula.
Què és vida?
Tot allò que vivim.
Què vivim?
La vida.
Escrit per: LAURA MOLINA - 1r BATXILLERAT
Deixava rere seu
mil contes de princeses
d′històries d'eixes
com en un final feliç.
Buscava el primer dia
de la resta de la seua vida
"creu i ratlla"
això li vaig escoltar dir.
Escrit per: Aarón Muñoz - 1º BATXILLETAR
Ho tinc tot
I no tinc res
No em fa falta res
I em cal tot
poema fet per:Paola Camacho -1er de Bch
TEMPS
El temps passa i el toca amb el seu alé,
et disfressa
et transforma
et modela
fa el que vol amb tu.
No toca la teua porta amablement
no pensa en la tristesa o en l'alegria del cor trist
no li interessa fer el bé o fer el mal,
i just quan estàs
en un racó de la teua ànima
deixant fora el teu temps i,
pensant que l'últim que es perd és l'esperança,
pensa que la vida tan sols és un segon
un segon que cal aprofitar
un segon etern,
que no és teu,
però pensa que,
el temps sempre guanya
VANESSA VILLABA
Andrea: El teu poema té profunditat i transmet, però la forma podria millorar-se. Tens algunes rimes que fan que el poema no acabe de cuallar. Per exemple podria dir:
Records
Ahir pensava
en què significa la paraula soledat
ahir vaig esbrinar que era allò
que hem feia tan de mal...
Evitem la coincidència pensant i soledat que en dos versos seguits no funciona. Fes una revisió del text en aquest sentit.
LAURA:
Aparentment el poema sembla una obvietat, però si el penses un poc ja no ho és tant. Encara que podries haver buscat algun motiu secundari per donar-li un poc de força poètica, no et sembla?
Paola:
Aquesta paradoxa resulta interessant, funciona.
Vanessa:
Em semba un bon poema i sobre tot m'agrada molt el final. Has jugat bé amb les repeticions i has creat un dramatisme que creix al llarg de tot el poema. Es nota que has utilitzar recursos literaris.
Si tenies un significat per a mi,
se n'ha anat,
s'ha esborrat,
i dubte que torne,
mai més.
La nostra situació?
Una mort viscuda,
un estat de vegetal total.
És només això,
un cos mort.
Què és un cos mort?
Una estructura d’òrgans buits
que ahir significaren alguna cosa,
igual que els nostres sentiments.
Un comiat?
Un intent desesperat per aconseguir la felicitat
una felicitat apagada,
amb sabor a derrota
per als dos.
CELIA GÓMEZ MARTÍN - 1r Batxillerat.
Aarón:
Crec que has encertat, està molt rodó el poema i el final em sembla genial.
Celia:
El principi i el final del poema són molt bons, però jo diria que la quarta estrofa no funciona tant bé, és massa explícit, quasi sembla un tractat de medicina.
Records.
Busque records en la meua ment,
plena de ximpleries.
Torne a buscar per segona vegada,
però les experiències dolentes m'arrosseguen al buit.
Aleshores, una mà m'ajuda a eixir d'aquell lloc fosc.
Em cuida, m'alimenta d'esperances...
Un bes, una carícia, un somriure...
Amics que omplin els meus records de moments feliços.
Records que són el combustible que escriu aquests versos.
Salvador Peiró
(Sense tìtol)
Et busque...
Perquè no et trove?
no et mostres a mi,
i tot això perque mai te cridat.
Ara em fàs falta,
pero ja no m'ajudaràs,
i per això t'evapores entre els dits,
m'abandones...
Alvaro Gaya
Salvador:
Crec que el teu poema té un bon ritme, el tema de l'amistat de veres que està tractat amb molta sensibilitat, m'agrada. Potser que no funcione massa bé allò de lloc fosc, no?
Alvaro:
El vers :no et mostres a mi, no crec que siga imprescindible el ... a mi, funcionaria perfectament: no et mostres.
Seria ... mai t'he cridat.
El pero ja no m'ajudaràs, jo llevaria el pero.
Comprova-ho i em dius. La resta funciona.
TU
No ets la teua ocupació.
No ets la roba que vesteixes
ni el lloc on vius.
No ets les teves pors, ni els teus fracassos...
Ni el teu passat.
Tu...
Ets esperança.
Tu ets imaginació.
Ets el poder per canviar,
crear i fer créixer.
Tu ets un esperit que mai morirà.
I no importa quants cops rebis,
t’aixecaràs una altra vegada.
LAURA MOLINA - 1r BATXILLERAT
Laura:
el català oriental d'aquest text em descoloca un poc, i la seua qualitat és de veres molta.
Dama De Vidre
Dama de vidre. Tu sempre em fas mal.
Però jo una volta darrere d’altra
em deixe embolicar pels teus encants espirituosos.
Dones remei a la meua angoixa
oferint-me unes vegades miraculós nèctar de civada
o fins i tot el suc de deu Baco.
Però açò, no es permanent
i fas que deixe eixir tots els meus dimonis ocults.
En eixe moment t'odie però... després
sempre, sempre tornes a mullar-me els llavis.
César Mbulito Pardo 1er Batx.CC.SS
César:
M'agrada molt el poema, aquesta visió del destí marcat, inexorable. Els plaers ens transporten a vegades ens engoleixen com una riuada.
TOTS
No som màquines
Som humans
Som joves i avis,
som nens i adults.
Som persones que cerquem la llibertat
llibertat de riure, d'escriure
de viure.
Persones que cridem per tots,
Persones que lluitem per tots,
Per tu i per mi, per tots
Però per canviar hem de lluitar
TOTS
ZAHIA GUIDOUM
A tu lado encontré eso
que siempre anhele el amor
ternura, comprensión
el afecto cada minuto
con ti jo quisiera prolongarlo
en el tiempo conservarlo eternamente
en mi corazón solo tu eres
el azúcar de mi vida
el dulce de mis momentos amargos
el almíbar de mis consejos
Escrito por :Ronaldo Torres de :1ªC
Alex: M'agrada que t'hages animat a escriure al bloc. Continua fent-ho que tens sensibilitat.
TE ACUERDAS:
Te acuerdas de esos
maravillosos momentos
de nuestro amor juvenil
que recuerdos nos
escapábamos del colegio para
vernos te acuerdas a hora donde
estarás que a sido de nuestros
te imagino casada con hijos y
de repente tal vez tu pienses
en mi como yo lo estoy
asiendo yo por ti
Escrito por : Ronaldo Torres De:1ªC
Publica un comentari a l'entrada