RESSENYA
EL CODI ANUNNAKI
Novel·la
Antoni Rovira
Editorial Enkuadres
2019
Crec que en aquesta novel·la trobem Antoni en el seu estat més pur: el seu gust per l’esoterisme, la ciència
ficció, l’antropologia. També hi trobem el Toni filòleg, estudiós de la
literatura italiana, la literatura catalana, el cinema i altres moltes besants
que fan d’ell un autor molt especial, mostrant originalitat, canvi de
perspectiva i aprofundiment, que fan que Antoni tinga la seua pròpia veu
literària.
El codi Anunnaki és una novel·la de ciència ficció molt bé travada en la qual hi trobarem contínues
referències literàries, científiques, mitològiques i fins i tot
cinematogràfiques.
Sempre intentant no
fer spoilers, vaig a mostrar-vos la
complexitat d’aquesta obra. Faig constar alhora que és una novel.la àgil, amb
un ritme trepidant on no tenim un sol moment de descans. Els esdeveniments
transcorren, a vegades més d’un simultàniament, sense donar treva al lector, la
qual cosa fa que quan comences a llegir-la has de continuar fins el final.
La història es basa
en el mite dels Anunnaki, una
categoria de deus fills d’An i que segons
la mitologia sumèria serien els creadors de la humanitat. Els textos sumeris
antics escrits en cuneïforme es refereixen als Anunnaki com els que varen
descendir de cel. Una raça extremadament poderosa i avançada que va
dissenyar la humanitat.
El mite parla d’uns
essers que arribaren a la Terra moguts per la necessitat, buscant un nou lloc
on desenvolupar-se i a la trobada de minerals i, sense entrar en detalls, crearen un híbrid
entre una espècie humana menys evolucionada i aquests semideus, la qual cosa
donà existència a l’homo sàpiens. Una
història semblant, salvant les distàncies, la podem trobar en Superman, vingut de Kripton, planeta a
punt de desaparèixer.
En la novel.la hi
trobarem tots aquests deus sumeris: An, el deu del cel, deu principal del panteó de
Sumèria; Enerixkigal, la
reina de l’inframon, on l’acció
transcorre durant uns quants episodis; Nergal espòs de Ereixkigal
i Enki, creador de la humanitat.
El professor universitari Emili
Saldanya, el doctor Demouche, director del Museu; l’antropòloga Júlia Làquesis i el que sembla ser l’avatar d’Antoni Rovira, Salvador
Borràs, un filòleg, afeccionat a la fotografia i a les explicacions
alternatives als misteris de la Història és en realitat, i fent un joc de
paraules, un homenatge al poeta valencià assassinat a Barcelona, Salvador
Iborra. Tots ells reprenen les investigacions del doctor Montegrossi, mort en circumstàncies
estranyes.
No es casualitat que Sardenya i
Malta siguen les illes on es desenvolupa l’acció, al menys fins que la cosa
entra en mons desconeguts. Per una banda Toni és un bon coneixedor d’aquests
llocs i per un altra a Malta s’han trobat restes arqueològics, com ara el crani de Malta de proporcions enormes
i que alguns investigadors diuen que pertany a un llinatge humà desconegut i que podria ser la baula amb
les antigues cultures de Mesopotàmia i una hermètica raça de sacerdots
identificats amb el símbol de la serp, per la qual cosa els nostres personatges
visitaran el Museu Nacional d’Arqueologia de La Valetta per investigar. La serp
apareixerà vàries vegades a la novel·la, així com els essers de natura
reptiliana que tenien el do de la transfiguració.
Per altra banda Toni
ens introdueix a partir del temple de Mnjandra
a Malta en l’infern a mode de porta estel·lar com en la pel·lícula Stargate però a través de la Divina Comèdia de Dant i ací radica la
qüestió més important i fins i tot innovadora de la novel·la. Amb un Virgili un poc sui
generis i la seua amada Beatriu, i fins ací puc contar al respecte. Amb una nau
un poc estranya i sofisticada que, emulant la Divina Comèdia, transcorre pels quatre elements: terra, foc, aire i
aigua. Hi apareixeran referències constants als versos de Dant, indicant fins i
tot el número de vers en la cita literària. L’acció es lliga en el seu
recorregut a la trama de la Divina
Comèdia, la qual cosa ens duu als versos que podem trobar al principi del
llibre on apareix una cita de Dant:
Oh, vosaltres que teniu els intel·lectes sans, observeu la doctrina que
s’amaga sota l’aparença dels versos estranys. Aquestes paraules ens duen a la doble lectura que el propi autor ens
invita a fer. Existeixen infinitat d’estudis al respecte, per exemple, segons La Vanguardia en un reportatge que va
publicar a finals de 2018, La Divina
Comèdia es troba entre els valors i la mitologia cristiana de l’Edat
Mitjana i la modernitat, entre la
idealització i el realisme. En el mateix reportatge Marilena di Chiara ens diu
que tots el elements de la D. Comèdia
són susceptibles d’interpretacions al·legòriques. Altres estudis parlem, com
per exemple Rodolfo Benini, del simbolisme dels números en la D. Comèdia: 3 i 9, 7 i 22, 666, etc.
Tots açò ens duu a pensar que l’aparició d’aquest “avís” al principi del llibre
ens ha de fer pensar que El Codi Anunnaki
pot tenir una segona interpretació que haurem de buscar.
No donaré més
detalls de la peripècia dels personatges per no desvetllar més la trama de
l’acció.
La recerca dels
nostres orígens, la immortalitat, la nostra creença de ser únics i amos del
món, la prepotència de la raça humana, els seus mitjans de destrucció massiva
que fan possible la seua pròpia desaparició, l’imperialisme, l’amor i l’odi, són algunes de les qüestions
que ens faran reflexionar. La lectura d’aquest llibre no ens deixarà
indiferents, pren partit, no deixa de ser una metàfora de la humanitat, que en
el fons és l’enemiga més important del Planeta Blau i la seua pròpia
existència.
Com no pot ser
d’altra manera, Antoni no s’oblida de la literatura catalana i universal i, com
a mode de joc, alguns dels capítols homenatgen a Pere Calders, Pedrolo,
Rodoreda (“La mort i la primavera”). Referències a Jules Verne, el cinema de
ciència ficció: Star Wars, Terminator, El
planeta del simis etc.
En definitiva una novel·la que no és solament una típica obra de ciència ficció, és una novel·la que al mode dels autors clàssics està plena de referències, plena de
filosofia, és el producte d’un escriptor, que com demostra la seua trajectòria:
traductor, escriptor, professor i dinamitzador d’altres escriptors, defensor de
la llengua, no perd l’ocasió per parlar-nos de la catalanitat de l’Alguer i
altres qüestions filològiques, històriques i mítiques.
Tomàs Moreno Millán
Llicenciat en filologia i escriptor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada