RESSENYA DEL LLIBRE "UN JOC DE PARAULES"

MÉS QUE UN JOC
Maite Tarrasa

Què passaria si, de sobte, un bon dia vas a treballar i no passa l'autobús ni cap cotxe, i t'adones que te trobes sol al món? Com reaccionaries si et veus en mig d'un tiroteig? Què sentiries en llegir els pensaments més íntims d'una xiqueta que no has conegut mai?
Aquests són alguns dels arguments que descobrirem al darrer llibre de l'escriptor Tomàs Moreno, deu reculls de relats breus i diversos entre si, tant per la temàtica com pel to i per la tècnica narrativa pensats per a l'ensenyament secundari.
Com si d'uns sil•logismes filosòfics es tractaren, els títols d'aquests reculls ens donen pistes sobre el contingut. Uns exemples només en són "El joc de la vida", "La vida en joc" o "El joc dels somnis" que ens fan pensar en què la vida és un joc i, per analogia, un somni. També hi trobem "Paraules de la vida" o "Microparaules", encapçalaments encadenats als anteriors i que tots ensems donen lloc i sentit al títol de l'obra, Un joc de paraules, publicada en la col•lecció Barraca de l'editorial Germania. Però Moreno no es conforma amb jugar amb ells només, sinó que també ens els presentarà mitjançant les seues composicions visuals que obren cada secció donant un sentit il•lustratiu al text.
Com he dit adés, la temàtica té un aire molt divers. La influència de Pere Calders amb Cròniques de la veritat oculta es reflexa a "El mòbil" o la influència d'Italo Calvino en "Un home de costums" amb Si una nit d'hivern un viatger. En totes dues històries, ensopeguem amb l'element fantàstic transformant una situació quotidiana en un episodi inquietant per al personatge, un episodi que viuen com una condemna, però que, al cap i a la fi, el seu creador mudarà en un final amable.
Una altra influència que hi veiem és la de Franz Kafka, ben visible al relat "La finestra", on la veu narrativa ens sorprén bifocalitzant-se al seu torn, això és, amb dos tipus de narradors, sobtant-nos just en el punt d'inflexió de la trama. La dramàtica història que hi ha al darrere no deixarà indiferent ningú. Altres autors com Juan Ramón Jiménez, Juan Rulfo o Charles Bukowski també s'entreveuran en l'obra de Tomàs Moreno.
Seguidament, les quatre "Històries de Springfield" fan palés el gust del nostre escriptor per l'univers cinematogràfic, sobretot pel gènere negre. Aquests relats en realitat estan construïts a partir d'una focalització no massa habitual, és a dir, ens presenta una mateixa història retallada en quatre parts i explicada des de diferents prismes sempre projectant un tribut a Jerome David Salinger, Pite Detxer i Paul Auster. D'una altra banda, hi podem observar alguna picadeta d'ull a la sèrie de dibuixos animats "Els Simpson".
Cal destacar, però, el relat "El penal" on l'autor ha volgut fer un homenatge als represaliats per la dictadura franquista i oblidats per la democràcia, com també al Monestir de Sant Miquel dels Reis, conegut ara per ser la seu de la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, i que, paradoxalment, antany esdevingué presidi i lloc de tortures. A aquest relat independent, el segueix el recull "Paraules de la vida", que descriu la tragèdia de la postguerra viscuda per la gent humil amb un sentit de l'humor de caire "berlangarià".
D'una altra banda, unes reflexions sobre el passat amb els records guardats en una capsa serviran de base per escriure "Isabel Medina", una història escrita amb un afecte especial fent un reconeixement a les dones del seu llinatge, dones que han fet front a la desaparició dels companys de generació, romanent cada vegada més aïllades i amb l'única companyia de la solitud, que els farà d'enllaç entre l'enyorança d'un passat i la realitat.
L'estil narratiu és tan eclèctic com les seues històries. De vegades, la seua escriptura és ràpida, tot i jugant amb els signes de puntuació amb la intenció d'introduir el lector en cada una de les seues narracions; d'altres, recorre a la síntesi per parlar sobre l'amor, emprant elements de ritme poètic ja que aquest, en paraules de l'autor, és "subtil i provocador".
Tomàs Moreno Millàn és nascut a València. Llicenciat en Filologia Hispànica, ha estudiat també Magisteri. Durant molts anys s'ha dedicat a la docència ensenyant Educació Física, Valencià i Castellà a la capital del Túria. No s'acontenta només amb això i s'entrega, a més, a l'escriptura de relats i de poesia. Ha publicat dos llibres de poemes: un en castellà titulat Desde mi ático, i un altre en valencià titulat Inconformable. Forma part del grup poètic Abril 2005 amb el qual ha publicat el llibre col•lectiu Primer pas i és membre fundador de l'Associació cultural Tres Estacions amb la que ha editat dos llibres de relats també col•lectius: Entre azules y blancos i Ciutats de pas.

Maite Tarrasa