IES ORRIOLS
Ha acabat el taller de poesia amb una gran participació.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
DIA 4 D'ABRIL Trobada amb els alumnes de l'IES EL CID. Els alumnes han compartit amb Tomàs Moreno una meravellosa jornada lite... -
LECTURA DE POESIA El dia 23 d'abril tingué lloc un taller de poesia amb lectura de poemes de Tomàs Moreno a l'IES Orriols de Valènci...
-
NAU GRAN EN OBERT UNIVERSITAT DE VALÈNCIA 2024 ÁREA DE PARTICIPACIÓN DEL ALUMNADO ...
46 comentaris:
Em sent sola, perduda en aquest
> malson de dolor i desesperació.
> Vull que es vaja, vull que no regrese,
> vull la llibertat, ser forta i poder lliurar-me
> d'aquest dolor que em mata per dins.
> Volguera respirar aire pur,
> volguera que el vent m'acaronara
> la cara suavement i que els meus
> dits tocaren la vorera a la platja.
> Vull despertar d'aquest malson
> i tornar al meu son.
> Vull tantes coses que no puc
> obtindre ninguna d'elles
> en aquests moments.
MARIA LECHUGA 1 BAT
Per moments el poema té ritme, encara que a vegades es trenca, no crec que estiga resolt "volguera que el vent m'acaronara la cara suaument i que els meus ditx tocaren la vorera de la platja", alguna cosa falla. També has d'evitar les rimes com MALSON I SON, però estan molt bé les repeticions de vull, i volguera.
No està mal
LA VIDA
Necessite les teues abraçades
necessite les teues mans
necessite els teus ulls,
oh pare on estàs!
Fa temps que no et trobe
i et trobe a faltar.
Trobe a faltar eixes mans
tan boniques i plenes de bondat.
Oh pare on et trobes!
perquè et necessite ja.
MARA LOPEZ DE LA RICA 1 BAT
Impressiona el poema, sé de la terrible pèrdua de ton pare. L’essència de la poesia és allò que duem dins i que s’expressa a través de les paraules i que no necessita a vegades un esforç perquè els mots ixen dels dits com fluint. Això és el que t’ha passat a tu, has posat el cor i es nota.
No sé si t’has adonat que els versos rimen, rimen els versos pars en assonant , per això “mans” et queda un poc fora al rimar també, i al coincidir amb faltar que també rima internament, no funciona.
Bé
PARIS.
Mes freda que el gel
mes alta que una torrassa
el teu nom et precedix
símbol d'una nació.
Pujant per les teues escales de tisores
arribes fins al mes alt de Paris,
perquè eres gran,
perquè eres resistent,
perquè eres una veterana assaonada en mil batalles,
cada ciutadà admira la teua bellesa i presentació.
LA AMISTAD.
Els dies van passant
i les coses vaig notant
estic farta de la vida
que de mon ja no és amiga
no em volen conéixer
i ja m'estan odiant
si em conegueren
tindrien quelcom que creure.
Però, creure
creia que tènia amigues
¡vaja desengany!
Ara el que tinc
és un record que fa mal
tantes burles de tu
no me les esperava
mes el teu nom no vull dir,
perquè a l'intentar-ho
angoixa m'entrava
angoixa de l'amistat
que en tu he malgastat,
angoixa de l'afecte
que el teu mai m'has donat,
no tinc amb qui consolar-me
els del cel,
¡ajudeu-me!
que els de baix han dit
que els seus malsons
en mon es claven.
Ortografia: més porta tilde
El poema té coses d’interés, hi ha estructures paral·leles que funcionen i la idea queda ben plasmada. Has utilitzat motius secundaris que reforcen bé l’eix temàtic
Prou bé
Ortografia: l'amistat, més, l'admiració es posa sols al final...
No m'agrada el ritme de la rima que repeteix de forma irregular:
passant,notant, estant, odiant, amistat, malgastat, donat...
Fa que el poema no funcione.
M'agrada "ajudeu-me!" té força.
L'estrofa final m'agrada també.
Millorable
Quantes persones tan disposades a ajudar-te? quantes?
Corren temps roïns, i en els teus ulls tristesa a més no poder
Una sola cosa et consola i t’ajuda a seguir.
Amics? que són amics? potser aquelles persones que en eixos temps
difícils amb tu estan i fan que en els teus ulls
colors d’alegria es reflectisquen.
Al final del camí, aquells moments en somriures i amors
Es convertixen per eixes poques però belles persones
AMICS.
Laura Cristina Torres Tovar 1 bat
Laura Cristina:
El poema està prou encertat, has fet una divisió en tres estrofes que fa que estiga prou equilibrat. No té quasi errors d’ortografia i això és important.
Bé
Necssite les teus abraçades
necessite les tues mans
nesessite els teus ulls,
oh pare on estàs!
fa temps que no et trobe
i ja no puc soportar-ho ja!
trobe afaltar eixes mann
tan boniques i plenes de bondat.
oh pare on et troves!
perquè et necessite ja.
ESTIMA´M
Si el meu cor
parlara et diria
esmima'm i no em
maltractes
BLAU
El color blau, el meu color
favorit, perquè blau
és el mar i blau són
els ulls del meu
enamorat.
MARINA SÁNCHEZ AGULLEIRO 1 BAT
A vegades allò més breu és millor. M'agrada el primer, està prou rodonet.
Bé
Us recorde a l’engronxadora,
Amunt i avall, amunt i avall.
Una amb la cara somiadora,
Com si els núvols els vullguese tocar,
Amunt i avall, amunt i avall.
Altre pensant en els seus germanets,
Com si els coneguera ja...
Jo mentres en peu, davant, perduda,
Sense saber en que pensar.
Com anava a saber jo, qui ho dubta
el futur que m’anava a esperar
quan ells estaven amunt i avall?
Ylenia Mateo 1º Batxillerat
Cames ajudeu-me,
no el tornaré a veure.
I amb ell s’en va la il•lusió,
les ganes de viure.
No se si el podré
veure pels carrers,
ni per l’avinguda.
No tornarà l’emoció
sols vull ajuda,
per lluitar contra el dolor.
Tu ets la motivació,
d’alçar-me tots els dies,
tu ets la passió,
qui m’obliga a baixar les cadires.
Ylenia Mateo Muñoz 1º Batxillerat
Ylenia en la teua línia, estan molt bé. "cames ajudeu-me" em sembla fantàstic. Potser la rima falle un poc per no ser massa regular en el primer poema:
"avall, tocar, avall, ja, pensar, esperar, avall".
Has utilitzat molts recursos.
Molt bé
Encara que he publicat el segon en la pàgina pricipal té errors de ritme, la rima "emoció, dolor, motivació no funciona.
Corregem per la platja
anem xafan les pedres
de sobte parem al costat la vorera.
Ems comenzem a observar
m'aprope a tu
i tu a mi.
Se'm escapa un somriure,
m'aprope mes i et bese la galta....
un bes.
Carles Suárez Rey 1ºBachiller
Correguem per la platja
anem xafant les pedres
de dobte parem al costat de la vorera. (la mar)
Ens comencem a observar
m'aprope a tu
i tu a mi.
Se m'escapa un somriure,
m'aprope més i et bese la galta...
un bes.
Com veus hi ha moltes faltes. Per altra banda, t'has inspirat en un poema del llibre la qual cosa diu que al menys te l'has llegit.
No està mal
FINAL DE CURS
Arriba juny i comença la calor
tots de mànega corta, anem a l'institut.
Hores i hores d'estudi
tindran la recompensa,
esperem aprobar tot
i passar al següent curs.
El vint-i-ú ens donen les temibles notes,
haurém aprobat o no?
Si és que si, estiu feliç,
Si és que no, hivern de nou.
El curs s'ha acabat, adeu institut
ens veiem a setembre, en un nou curs.
Sergio Sánchez Mesas 1BACH
ORTOGRAFIA: haurem no porta tilde, sí porta tilde.
El poema és ingeniós i funciona.
No està mal
Les muntanyes
Grans i majestuoses
s'alcen per damunt del poble
formant un espectacle
per tot el món són admirades
els rius les rodegen
els arbres les poblen
hogar d'animals
e inspiració dels homes.
ÀNGEL SORIANO 1 BAT
La part "formant un espectacle- per tot el món són admirades" no acaba de funcionar. O falten comes o alguna cosa no està rodona del tot. Però la idea és bona.
Passable
L'AMOR.
Quan mes tranquil·la estava
sense pensar en l'afecte
va voler Déu que et volguera
i et vaig voler amb deliri
i et continuaré volent fins a la mort
mes no cregues que exagere
mort també es vol
perquè jo vull amb l'ànima
i l'ànima mai mor.
Valencia en falles
Tu dus l'aroma i l'essència,
del jardí mes perfumat
i am ta bonica presencia
tota tu eres Valencia.
I amb tots ens has captivat
perquè les falles son dies
de musica i de calor
de coses que mai oblides
de germanor i alegries.
Perquè això es amor
i com missatge d'amor
a tota la nostra barrida
en este mon de color
sera per tots estimats.
Reina del mon infantil
musica festera i llum
com la flor del mes d'abril
lliuras el teu estil
entre traques, foc i llum.
Carles Suárez Rey 1ºBachiller
Ortografia: més porta accent
Falla un poquet el ritme al vers "i et continuaré volent fins a la mort".
Si et fixes mort rima amb vol i estan al mateix vers.
Passable
Ortografia: València, més, música presència, món, serà...
Està ple de tòpics, però pot funcionar.
Vida passatgera
Encara recorde la teua imatge
quan el nostre amor fluïa.
En aquella primavera
en la que ens vam conéixer,
amb el teu vestit blau
que deixaves bocabadat a qualsevol home
que passejava al teu costat.
Quina felicitat hi havia,
semblàvem dos xiquets
que començaven el seu primer dia de col·legi.
Encara em pregunte
per què eixa felicitat
no podria durar molt de temps.
Per què el destí no volgué
que estiguérem junts,
per què te’n vas anar tan prompte.
Aquesta vida de tortura
en la que no em deixa viure,
en la que no pot sentir els teus llavis,
ni contemplar el teu somriure
que m’alimentava l’ànima .
El destí és cruel,
i per això m’enfrontaré a ell,
a les seues hores, als seus despertars...
...a la seua mort.
Ara estic amb tu
i torne a ser feliç,
ara estem junts
per sempre.
Mireia Gallego
Molt bon poema, ben estructurat i profund. Has trobat motius secundaris que reforcen molt bé l’eix temàtic: el col·legi, la imatge, la primavera...
Té molta intensitat les penúltimes estrofes que parlen d’absència i que contrasta amb l’última que parla d’esperança (potser imaginària).
Excel·lent
MALSON
Aquest camí
gris i fosc
d'on no podem sortir
que ens porta a la incertesa
de no saber el que passa
un camí de por, de terror
on només ens pot salvar el so,
un so incòmode i desagradable
que té la clau de la tranquilitat
la clau que et porta a la calma
la calma després d´un malson.
Javier Sánchez 1 bat
És un poema interessant, m’agraden eixos motius que has triat del camí i el so, que es mostren tan ambigus i fan que et toque reflexionar profundament per a poder arribar al fons de la qüestió.
Bon poema
L'estiu
fet per Tania Cubas
L'estiu, tan bonic com sempre
i els xics ja ixen a jugar.
Comença a fer calor,
i jo doncs, m'alegre un muntó.
Cride als meus amics,
ja sabem que fer,
a per mojitos anem,
ja vorem como acabem.
Resulta fresc aquest poema encara que un poc superficial.
No està malament
CRISTIAN ESONO POEMA
Vull sentir la teua carícia
vull sentir els teus besos
vull sentir els teus llavis
perquè només de pensar en tu
la meua vida té sentit
sol per estar amb
tu val la pena viure
en el paradís dels teus ulls
em trobe perquè estic amb tu.
En el laberint del teu somriure
trobada la meua felicitat que és amar-te.
M'aterrix no tornar a veure't
perquè sense tu no hi ha alba
no em fa falta respirar perquè
el teu aire em dóna vida
Són boniques algunes metàfores i està ple d'emoció. M'agrada.
Bé
VULL SER FELIÇ
Vull ser feliç ... feliç ...
feliç quan escoltes
aquella persona que enyores
feliç ... Vull ser feliç .... feliç
Aquest esforç va tenir el seu fruit
per això que lluites
ara ho gaudeixes
feliç ... Vull ser feliç ... feliç
aquesta abraçada encara que sent brut
ho demanes amb alegria
feliç ... Vull ser feliç .... feliç
aquell petó que esperes ...
t'ho dóna aquell que creia ser feliç
feliç ... Vull ser feliç .... feliç
feliç no vull, soc...
no vull... ho estic
ser feliç avui
karen M.....
LA VIDA
És la primera cosa que et donen els teus pares
és la primera cosa que has de cuidar,
perquè sinó ve la mort i te la llevarà.
Ella és bella, justa i imprescindible,
també és dura, freda i cruel,
perquè si et colpeja et colpeja bé.
La vida és una cambra que grava tot el nostre passar
i la mort és el botó que l'espatla sense pensar.
Mort per què eres així?
Per què la vida em vols arrabassar?
Però és quelcom que no podem evitar,
algun dia vindràs i me la llevaràs.
Mort on te l'has emportat?
A on?,A on?,A on?.........
ÀNGEL GONZA 1BATXILLERAT
Jo vulll explicar un secret
Dubte dir-ho i si no
Pense que res és etern
En això incloc l’amor.
Es que pssés el que pensi
Es que aviat diré adeu
No sé com dir-ho...
Sento ja poc el dolor
Fins i tot comptant com em trobe
En el meu interior s’hagi rancor.
No és per mi, és cert
És per culpa de qui va semblar.
Però no obstant això segueix pensant
(I creus que deixe de pensar)
Que t’haig de dir una
Mentre contestar “el tu sabras”
Crec que no vaig a explicar-ho
És que vaig a plorar
Ara la teva vida comença
La mia s’acaba, gens més.
SARAY TORRES
Ortografia: sabràs, mia (meua), més...
El poema està prou bé però el català oriental que utilitzes dóna pistes de que has utilitzat un traductor i això resta un poc de credibilitat.
Falla el ritme, però no està malament.
Has elaborat el poema amb rima com: cuidar, llevarà, cruel, bé… sembla un poc arriscat.
“Quelcom”, no funciona: “alguna cosa” funcionaria millor.
Et dirigeixes a la mort com un interlocutor, és un recurs interessant.
No està malament
Diuen que per a tot
el temps arreglaria.
Però jo no m'ho crec.
no pense en l'eternitat.
A poc a poc se'n va la seua vida,
a poc a poc va cam al mar,
des d'exa llunyana vora,
que li va fer recordar.
MYRIAM SORIANO
Diuen que per a tot
el temps arreglaria.
Però jo no m'ho crec.
no pense en l'eternitat.
A poc a poc se'n va la seua vida,
a poc a poc va cap al mar,
des d'exa llunyana vora,
que li va fer recordar.
MYRIAM SORIANO
La primera estrofa té sis síl.labes i rima () a () a
La segona és irregular en la mesura però tendeix a 8 encara que té la mateixa rima que la primera () b () b, caldria fer alguna cosa per millorar-ho.
No està malament
AMOR MEU
Amor que es això?
A que li diguem amor?
On esta el meu amor?
Amor, és el sentiment sobre una persona.
Amor, li diguem a la persona que volem.
El meu amor esta al meu costat, arraulida.
Un sentiment d'amor, és molt fort que pots fer qualsevol cosa.
El voler és un tipus de sentiment, com el desig.
Estimada meua, estar al teu costat em fa sentir papallones.
Ariel Flores Maidana 1ºBachillerato
Ortografia: què, és, està...
No és convenient en poesia posar defincions de les coses, cal la pena deixar-les a la imaginació.(Amor, és el sentiment sobre una persona)
Passable
Publica un comentari a l'entrada