Tomàs Moreno

Tomàs Moreno

dissabte, 19 de desembre de 2015

RESSENYA DEL LLIBRE "ENFRONTAMENTS"


   


ENFRONTAMENTS

(LLIBRE D'AFIRMACIONS I PREGUNTES)

Editorial DENES- Paiporta



Nicolau Colomar i Lloret



 

Quan arribà a les meues mans el llibre de Nicolau em va sorprendre un poc. No és habitual trobar-se amb aquest tipus de literatura i quan em va demanar que fera un comentari sobre l'obra, encara em va sorprendre més. A primera vista no sembla fàcil fer una ressenya d'un llibre de preguntes i respostes. Però si fem una ullada a la nostra literatura ens trobarem amb grans autors que han dedicat un bon espai de la seua producció literària a escriure de forma sentenciosa en un gènere que podríem nomenar aforístic. El mateix Fuster deia que escrivia consells, proverbis, insolències, màximes, sentències, apotegmes o moralitats, pensaments, mots; però els va aplicar a tots el nom genèric d'aforisme. Max Aub escrigué en un dels seus epitafis «No pudo más», també ell els escrivia i ens dia que un llibre d'aforismes no es pot llegir tot d'una; efectivament deia que s'ha de contemplar con un museu, llegir cada frase igual que un quadre, «cal llegir-les detingudament recuperant el plaer per la lentitud». Ve d'antic la tradició d'aquesta literatura conceptista, ja Hipòcrates escrivia aforismes i a l'edat mitjana van ser traduïts al català, famosa és la seua sentència «A malalties extremes, remeis heroics excel·lents i ben administrats». Acabaré aquest breu repàs, sense la pretensió de ser exhaustiu només pretenc ser exemplificador, parlant de Franz Kafka qui va escriure de forma magnífica un bon grapat d'aforismes i ell, com Nicolau també es feia preguntes. «Per què ens lamentem pel pecat original? No per la seua causa vam ser expulsats del paradís, sinó per l'arbre de la vida, perquè no menjàrem d'ell», i com veiem també en dóna respostes.

En Enfrontaments fem una espècie de viatge interior, una mena d'introspecció que com un catàleg se'ns presenta perquè mirem, observem, triem. Però se'ns demana més encara, la seua lectura vol compromís, que formem part de la seua particular revolució. Nicolau es qüestiona tot, la democràcia, la família, la pròpia literatura, el sistema en definitiva. Planteja escriure com una necessitat fisiològica per a sentir-se dignificat, però va més enllà, per a ell la literatura és un arma de destrucció massiva, és una eina de lluita, de denúncia. Diu en lletres majúscules «SER DIFERENT NO ÉS SER INFERIOR», fa un al·legat a la lluita la discriminació contra l'explotació, contra la misèria filistea. Transmet el llibre un pessimisme latent a vegades explícit i contradictori que parla d'un món que ho te tot i que oblida a aquelles persones que no tenen res, aquells a qui «la vida els va bé» i «la vida no els va bé». Critica la democràcia burgesa i consentida de borregos i ciutadans passius, en definitiva constituïda per ciutadans «mitjanets» als que els agrada una vida sense preocupacions i que esdevenen una espècie de perill públic exercint la dictadura de la majoria, de les «bones persones». És tan escèptic respecte a la societat que arriba a dir «Veí: l'enemic més proper...», «abans de preocupar-te per algú, assegura't que no et cagarà la cara». Una societat alienada a la cerca de persones amb una educació uniformitzant d'individus no preparats per a «afrontar el trencament».  Reivindica un individualisme militant en el qual la victòria en solitari és una veritat moral superior. És a vegades tan pessimista respecte a la societat que parla del fracàs conscient de la humanitat que «s'oblida de la intel·ligència per a deixar de patir». Un món que ens posa cada dia a la nostra porta les misèries, les guerres des de la comoditat del nostre sofà, però ens fa sentir-nos incomodes quasi convidant-nos a alçar-nos preguntant-nos «què ens queda als pacifistes?».

Està escrit en un llenguatge senzill i directe que no eludeix vocables a vegades durs amb la intenció de provocar una resposta del lector. Les paraules, les estructures sintàctiques, les idees i les preguntes es repeteixen fins a la sacietat, a vegades creant una sensació multiplicadora que explosiona amb un gir inesperat que fa que el missatge es magnifique. Nicolau en aquest llibre ens intenta posar en situació desafiant-nos a prendre partit.

                                                                     TOMÀS MORENO

                                                               Llicenciat en Filologia




ÀREA DE PARTICIPACIÓ DELS ALUMNES

TALLER D'ESCRIPTURA POÈTICA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA-AMICS DE LA NAU GRAN

              Durant el primer quadrimestre del curs 2017/18 Tomàs Moreno està impartint un curs-taller de poesia titulat TAL...