Tomàs Moreno

Tomàs Moreno

dijous, 30 de gener de 2014

LA INSPIRACIÓ

Una vegada vaig llegir en un llibre una frase que m’ha acompanyat tota la vida: “si arriba la inspiració que em tobe treballant”. És cert que aparentment és una recomanació molt senzilla; però he de dir que si la penses bé no ho és tant. Anem a fixar-nos en la primera part: “si arriba la inspiració…”; és evident que quan comencem la tasca (que no està determinada)  encara no tenim ni idea de quina cosa  parlarem. Si ens fixem en la segona part diu: “…que em trobe  treballant”, sosté que hem de posar-nos mà a l’obra i la inspiració vindrà després. Doncs veuré si això és cert, no tinc ni idea del que vaig a escriure, vaig a començar (o potser ja haja començat).

Quan va arribar a identificar-lo al dipòsit estava més tranquil·la del que corresponia a aquesta situació tan delicada. Va començar a tremolar un poc al veure les portes dels compartiments on s’emmagatzemaven els cadàvers. Un funcionari va obrir una d’elles i va aparèixer un cos tapat amb un llençol. El va alçar un poc i li va mostrar la cara, era simplement horrible, no es reconeixia com una cara humana, no va poder identificar-lo.
Es va saber qui era per la documentació que es va trobar en la seua butxaca, però el seu cos havia sigut víctima dels peixos, havia aparegut mort surant en el port de Springfield.

-Eh para, para! Aquesta història ja l’has contat almenys quatre vegades en el llibre Un joc de paraules, ara em vens amb una cinquena?

-Per descomptat, l’experiència no pareix molt bona, açò de començar a escriure abans de que em trobe la inspiració pareix que em porta a reescriure una cosa  que ja està publicada. Però per altra banda  en el text apareixen algunes novetats, el dipòsit de cadàvers, per exemple, que en els relats anteriors no eixia. Igual cal esperar un poc més per poder avaluar l’experiència, crec que he de seguir amb la història a veure que passa.


Feia molt que esperava notícies seues, se n’havia anat sense dir res i mai no va donar senyals de vida. El molt cabró l’havia deixat amb un xiquet de quatre anys i una hipoteca de les què lleven el sanglot. Per a poder traure la casa endavant va haver de treballar d’allò més durant deu hores diàries, ocupar-se’n de la casa, del seu fill i de les visites que rebia de tant en tant d’uns tipus mal encarats que l’amenaçaven si no els revelava el parador del seu marit.
No sabia en quina cosa estava però era clar que en cap cosa bona. Al principi no dormia i cada soroll que sentia li pareixia que s’obria la porta i que tornava a casa  com si no res haguera passat; però això mai no va ocórrer. Al cap d’un any ja va començar a acostumar-se i va deixar d’esperar-lo.

-No sé que dir-te, però pareix que la cosa continua per la mateix camí de mediocritat i,  no crec que aporte res de nou a les històries que vas comptar anteriorment.
-La veritat és que sí, no pareix que haja arribat la inspiració, però ja deia que la frase no era tan senzilla, recordem que deia “si arriba la inspiració…” i això vol dir el que diu, si arriba, no vol dir que haja de vindre, i aquest pareix que és el cas.

El que queda clar, després de tot, és que cal posar-se mà a l’obra i si ve la inspiració que et trobe treballant, si no ve, doncs  te n’ix  un text tan desbaratat  com aquest.

ENTREVISTA EN LA RÀDIO

Toni  Rovira entrevista a Tomàs Moreno en  Burjassot Ràdio. En una interessant xerrada parlaren sobre el poemari Inconformable i el recull de relats Un joc de paraules


TALLER DE POESIA- IES ORRIOLS

                                                         PARTICIPANTS EN EL TALLER TALLER DE POESIA EN CASTELLÀ Durant el mes de ...